Les ones

Així com persisteixen els dies,
per tot endreçant amb blancs cortinatges
l’escenari breu dels vius,
les onades benignes haurien existit
si el repòs els fos possible;

sovint trontollen contra la roca,
busquen el tèrbol refugi que amuntega
l’espessor dels seus cabells i defugen,
com una ombra esquívola, la incertesa dels navegants.
L’abandó resta en aquelles indecises, de llom oliós,
atemorides com el descobriment de vint elefants blancs
al retorn del familiar morent.

Si allarguéssim la mà, veuríem endarrerir-se
aquells cors dements que defugen l’ajut
i proclamen grans retirades amb balanceig
de penjat.

L’indret renunciat deserta la dolçor;

I les meves dames ara s’arrosseguen al sortint
de l’arxipèlag; fent via amb els ofegats.